Visita a can viver de torrebonica

Rutes Saludables 2021

Entrem a l’anella verda per la porta de Torresana per descobrir un dels espais rurals terrassencs

amb més activitat agrícola tradicional i amb un llegat històric que es remunta a l’edat mitjana.

Transitant pels camins reials de Terrassa a Sabadell i de Matadepera a Sant Quirze, ens mourem per

les propietats dels antics masos de Can Figueres i Can Viver de Torrebonica, reconvertit aquest

darrer a principis del segle XX en un punter sanatori per al tractament de la tuberculosi.

La ruta ens portarà al baixador de tren de Torrebonica, l’estació avui en desús que estava al servei

del sanatori. Des d’aquí creuarem el Torrent de la Betzuca, un dels més llargs del municipi i amb una

important vegetació de ribera, per arribar a l’àrea del Pi Gros.

Enfilant el camí de Sant Quirze arribem als plans de Can Canya, antiga parceria de Can Figueres

regentada des dels anys 30 per la família Banach, avui n’ha canviat la propietat però els Banach

continuen explotant tota aquesta zona. Avui l’explotació gira al voltant de la ramaderia, es cultiven

cereals destinats a fer-ne farratge pel bestiar. 

Durant el recorregut, visitem el corral del ramat que avui ocupa les instal·lacions de Can Viver de Torrebonica. És el ramat d’ovelles més antic del nostre municipi i fins fa molt poc era l’únic, recentment el ramat que hi havia a Matadepera s’ha traslladat a Can Colomer i ara Terrassa compta amb dos ramats. El ramat de Torrebonica compta amb unes 600 ovelles de les races ripollesa, aragonesa i ille de france. La barreja d’aquestes tres races s’adapten bé a aquest territori i proporcionen bona llet i bona carn. Comptar amb ramats a l’Anella verda és molt important perquè mantenen boscos i marges nets, tasca que afavoreix la prevenció d’incendis.

Reservem el final de l’itinerari a la visita al Sanatori Verge de Montserrat però aturem el recorregut

just abans d’entrar a la finca per veure Can Figueres del Mas, una masia del segle XIII que mostra

interessant elements defensius com el mur perimetral i les troneres.

I arribem al punt més esperat de la ruta; Can Viver de Torrebonica. Una antiga masia d’origen

medieval convertida a principis del segle XX, entre 1911 i 1929, en sanatori per a malats de

tuberculosis i granja agrícola.

Els diferents noms del mas han estat documentats; Can Barba, Can Maduixer, Can Sala-Viver i

finalment, Can Viver, però es desconeix en quin moment s’incorpora el nom de torre bonica. La

tradició popular parla d’un enfrontament entre Mas Maduxer i Can Borrell (actual Castellarnau), dos

masos veïns de la parròquia de Sant Julià d’Altura i de la Universitat forana de Terrassa, que durant

la Guerra dels Remences les dues cases decideixen fer una torre de control i defensa i competeixen

per veure qui la fa més alta i esvelta. Sembla que guanya Can Maduxer.

L’element més antic conservat del conjunt és la Capella del Roser, construïda al 1611 i que encara

avui es conserva dins l’església noucentista en forma de capella interior. També es conserva l’antiga

portalada de l’església reubicada dins el nou conjunt.

L’any 1909 la família ven el mas al Patronat ... que convertirà la masia en el Sanatori de

Tuberculosos de la Mare de Déu de Montserrat, un gran edifici de planta rectangular amb planta

baixa i 3 pisos de composició clàssica i simètrica obra de Josep Domènech i Mansana. Es tractava

d’un emplaçament molt elogiat per les seves condicions d’higiene, orientació i ventilació. Les tasques

de construcció i remodelació del conjunt es produeixen sobretot a partir de l’any 1922 quan “La

Caixa de Pensions de Catalunya i Balears” s’incorpora a la institució.

Del sanatori en destaca la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, obra de l’arquitecte Bernardí

Martorell, de l’any 1923. És una obra noucentista de planta basilical que a l’interior combina

diferents tipus d’arc i fantàstics vitralls i pintures murals de gran riquesa cromàtica. La façana és

d’estil barroc.

El sanatori funcionarà fins a finals dels anys 70 quan deixarà de ser necessària i les instal·lacions passaran a tenir altres funcions de caràcter sanitari i social.

Avui la finca és de la Fundació Sant Llàtzer que la va comprar a l’any 2010.

Es tracta d'un edifici de grans proporcions, de planta rectangular, format per planta baixa i tres pisos. És de composició clàssica i simètrica.

El cos central presenta una part que sobresurt de la línia de la façana i està flanquejat per dues grans torres de coberta piramidal. Al cim sobresurt la coberta d'una lluerna amb cúpula que remata aquest cos central.

La planta baixa presenta una galeria d'arcs de mig punt, on es troba l'accés principal. Les plantes superiors presenten obertures rectangulars de confecció contemporània.

L'edifici s'estén en ambdós costats amb altres cossos adjacents i de la mateixa factura; a la part dreta s'hi aixeca una capella de regust barroc. El tractament de les façanes és amb estuc de color cremat i esgrafiats (sobretot a la capella) de factura contemporània


L'antic mas de Can Viver de Torrebonica fou modificat per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana per al nou ús com a sanatori de tuberculosos Mare de Déu de Montserrat, creat el 1911, al voltant del qual s'hi van desenvolupar diversos horts i s'hi van aixecar algunes cases. La menció documental que tenim com a més antiga és del segle xiii, quan se'n deia Can Barba. Posteriorment va tenir diferents amos i per tant diferents noms. S'anomenà també Mas Botet, i mas Maduxer.

Tots aquests terrenys de l'antic mas de Can Viver de Torrebonica van ser cedits a l'obra social de la Caixa el 1922 i, un cop el sanatori va deixar de funcionar, el 1999 l'Ajuntament de Terrassa els va requalificar i van ser adquirits l'any 2000 pel Reial Club de Golf El Prat, que hi ha construït les seves noves instal·lacions, ja que la seu original era als terrenys on ara hi ha la tercera pista de l'aeroport del Prat. El 2010 la Fundació Sant Llàtzer de Terrassa va comprar la finca de Torrebonica a la Caixa, on és previst de fer-hi el campus universitari de ciències de la salut del Consorci Sanitari de Terrassa